Nota preliminar: Oferim en este apartat del bloc de Recapte els treballs que han estat aportats per un grup d’alumnes: Henar Aubeso Roda, Íngrid Rull Soronelles,
Maribel Sancho Romeu i Neus Villaba Arasa.
Estudiants de 1r de Magisteri d’Educació Infantil
del Campus Terres de l’Ebre de la URV.
Hem fet una revisió d’estos treballs, tot i que no exhaustiva, per tal d’adequar-los al model de llengua de la revista.
Agraïm la seua col·laboració i la de la professora, Àngela Buj Alfara, del Campus Terres de l’Ebre de la URV.
L’MRP enceta així una línia de col·laboració amb els estudis de Magisteri al Campus Terres de l’Ebre, de la URV.
henar.aubeso@estudiants.urv.cat
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
- MAGISTERI “EDUCACIÓ INFANTIL”
- 1r CURS
- URV- CAMPUS “TERRES DE L’EBRE”
- HENAR AUBESO RODA
- Introducció ..................................................................................... pàg. 2
- Metodologia ................................................................................... pàg. 3
- Capítol 1 ......................................................................................... pàg. 4
- Capítol 2.......................................................................................... pàg. 5
- Capítol 3 ......................................................................................... pàg. 6-7
- Capítol 4 ......................................................................................... pàg. 8
- Conclusió ...................................................................................... pàg. 9
- Bibliografia ................................................................................... pàg. 10
- Webgrafia ..................................................................................... pàg. 11
henar.aubeso@estudiants.urv.cat
INTRODUCCIÓ
La lectura és un factor molt important per a les persones i necessària per al desenvolupament del dia a dia. Des de petits ens ensenyen a llegir, ja que podríem dir que és una necessitat bàsica i imprescindible per a poder viure sense problemes de comunicació i, principalment, per a no ser uns analfabets.
La lectura és una forma d’aprenentatge diferent, a través de la qual descobreixes i aprens moltes coses. És una activitat entretinguda per a passar estones quan no saps què fer o també pot ser un hobby.
Hi ha moltes persones a les quals els agrada llegir, n’hi ha d’altres que no, però siga com siga el que hem de tindre clar és que la lectura és molt important en la vida de les persones. És per això que s’ensenya des de menuts, ja que és una activitat imprescindible per a la formació intel·lectual i acadèmica d’una persona.
- Primer vaig fer-me un esquema sobre el que havia de tractar al treball.
- Llavors vaig buscar informació i material a la biblioteca sobre els temes que havia d’explicar.
- Després, quan ja tenia tota la informació necessària, vaig començar a realitzar el treball.
--- La informació l’he extret de llibres, d’Internet i d’un DVD.
També hi ha molta opinió personal, ja que crec que les idees que tenia sobre els temes que havia de tractar eren prou bones i em va semblar que l’opinió d’un mateix sempre és molt important a l’hora de realitzar un treball.
1- LA LECTURA EN LA FORMACIÓ DELS MESTRES
La lectura en la formació dels mestres és un factor molt important, ja que aquests seran els futurs educadors dels xiquets i xiquetes i com a tals han de fomentar la lectura entre els més menuts i entre la resta de l’alumnat.
Crec que és important que als mestres els agrade llegir perquè són ells, principalment, els qui han de potenciar la lectura a l’alumnat. Per tant, si no els agrada llegir penso que no transmetran, encara que ho vulguen, la mateixa sensació d’amor per la lectura que un altre mestre o mestra a qui li agrade llegir.
Durant la formació dels mestres els llibres sempre han d’estar presents perquè s’ha de fomentar encara més el gust per la lectura en aquests professionals, ja que com més els agrade llegir (penso jo) més faran llegir en un futur al seu alumnat i d’aquesta manera els potenciaran molt més l’amor per la lectura.
Els xiquets i xiquetes no han d’avorrir la lectura i això és una tasca difícil per als mestres, perquè de vegades costa molt aconseguir que l’alumnat llixca i adquirisca un bon hàbit de lectura.
Els mestres han de llegir llibres que els motiven o que pensen que els poden agradar. L’important no és el que llixquen, sinó que ho facen.
També han de llegir llibres que els servisquen per al seu futur professional: llibres sobre tècniques de lectura i escriptura, llibres que proposen solucions i recursos per a fomentar el gust per la lectura en els xiquets i xiquetes més menuts i en l’alumnat de primària, contes, llibres per ensenyar a llegir, etc. Crec que tindre un bon material de base abans d’exercir la professió de mestre o mestra és un recurs molt útil per a un professional de l’educació.
2- LA LECTURA EN ELS MESTRES
Els mestres com a professionals que són sempre han de tindre a mà un bon llibre o alguna cosa per llegir. Un mestre o mestra no pot estar sense llegir, perquè s’ha d’informar de les novetats i de les últimes notícies que sorgisquen en l’àmbit en el qual treballen.
Per als docents la lectura ha de ser un recurs molt important perquè un dels principals objectius d’aprenentatge és que l’alumnat domine la lectura.
Crec que si un nen de 5 o 6 anys observa que la seua mestra o el seu mestre està llegint un llibre, una revista o alguna cosa, aquest xiquet d’alguna manera també es posarà a mirar un llibre, fullejar-lo o, si en sap, es pot posar a llegir. Em refereixo a que si l’alumnat, siga del curs que siga, veu que el seu mestre o la seua mestra està llegint un llibre, això fomenta la iniciativa per a que ells també ho facen. Sobretot motiva els més menuts, ja que la seua mestra o el seu mestre són un model a seguir i d’alguna manera això els ha d’impulsar a llegir o almenys, obrir i observar un llibre.
Per tal d’ajudar a motivar els xiquets i xiquetes o els adolescents a la lectura, escric alguns títols de llibres que poden ser de gran utilitat per als mestres:
- CHARMEUX, Eveline. Cómo fomentar los hábitos de la lectura. Barcelona: Ediciones CEAC. S.A., 1992.
- DURÁN, Teresa. Leer antes de leer. Madrid: Anaya, 2002.
- GIL, Carmen. Leer, contar y jugar: actividades de animación a la lectura. Madrid: CCS, 2003.
- LÓPEZ, Gloria. Estrategias y técnicas de animación lectora. Madrid: Escuela española, 1990.
- ORJALES, Isabel. Practicar la lectura sin odiar la lectura. Madrid: CEPE, 2006.
- MONSON, Dianne L; McCLENATHAN, DayAnn K. Crear lectores activos. Madrid: Visor, 1989.
- ARENAS, María Dolores. Jugar con cuentos: una experiencia escolar de animación a la lectura. Valencia: Edetania,1999.
- GAMARRA, Pierre. Llegir: per què? Barcelona: Pirene, 1987.
- MARINA, J. Antonio; DE LA VÁLGOMA, María. La màgia de llegir. Barcelona: Rosa dels vents, 2005.
3- LA LECTURA EN L’EDUCACIÓ INFANTIL
A les aules d’Educació Infantil, el racó de la lectura és un lloc tranquil on hi ha tot tipus de material relacionat en literatura infantil, sobretot hi ha contes.
Llegir un conte té un valor didàctic, ja que és una aproximació del xiquet i la xiqueta a la lectura.
La biblioteca d’aula és un recurs metodològic essencial per a despertar l’afecció per la lectura i també és un mitjà rellevant per a desenvolupar activitats relacionades amb l’àmbit de l’expressió i la comunicació.
L’amor per la lectura no s’aconseguix mitjançant el deure o l’obligació de llegir, sinó que este hàbit ha de sorgir del mateix xiquet o xiqueta per tal que aparega en ells un desig per llegir, i per seguir llegint.
Tot seguit hi ha una sèrie d’idees per tal de fomentar el gust per la lectura en Educació Infantil:
- Fer visites setmanals a la biblioteca de l’escola.
- A l’aula se’ls han de llegir llibres en veu alta.
- L’educador ha de llegir llibres que sàpiga que agraden a l’alumnat.
- Els pares i les mares han de portar els seus fills i filles a la biblioteca pública.
- Incitar els pares i les mares per a que llixquen amb els seus fills i filles.
- Els xiquets i xiquetes han de veure dibuixos animats a la televisió freqüentment. Per exemple: Les tres bessones, Shin-Chan, Teo, Arthur, etc.
És molt important que els xiquets i xiquetes vegen els pares llegint, ja que això és un factor que els pot motivar molt.
Quan els llegim algun conte, hem de procurar que aquest siga vistós, amb molts colors, i original, per tal que els cride l’atenció; ja que els contes els arriben per la vista i si és un conte molt vistós, segurament els entusiasmarà molt més.
A continuació hi ha un seguit de pàgines web molt interessants on es poden trobar molts recursos per iniciar i motivar la lectura en etapes infantils:
- www.terra.es/personal/kokopaco/
- www.lasbibliotecas.net/ciberchavales.htm
- www.google.es buscar “Itineraris de lectura”. És un recull de contes per a xiquets i xiquetes i nenes de P3, P4 i P5.
Més recursos...
- Lucy Cousins. La casa de Maisy. Ed: Destino.
- Anthony Browne. El libro del osito. Ed: Fondo de Cultura Económica.
- Martin Waddell. No duermes, osito? Ed: Kókinos.
- Rosemary Wells. La estupenda mamá de Roberta. Ed: Altea.
- Roser Capdevila i Mercè Company. Les tres bessones i la Blancaneus. Ed: Planeta.
4- RECURSOS PER AL FOMENT DE LA LECTURA EN LA SOCIETAT ACTUAL
- Animar tota la societat perquè vaja a les biblioteques públiques per llegir i agafar llibres de préstec.
- Fer llegir als xiquets i xiquetes de primària lectures obligatòries que siguen divertides per tal que els xiquets i xiquetes gaudisquen a l’hora de llegir els llibres.
- A l’ ESO i al Batxillerat també s’haurien de canviar les lectures obligatòries de cada curs, ja que la major part d’elles són molt avorrides, massa llargues i amb temes poc interessants. La lectura ha de despertar en el lector certa motivació i, per experiència pròpia, penso que hi ha llibres obligatoris per llegir que no motiven per a res. Això fa que els jóvens i adolescents, acaben avorrint la lectura i deixe de motivar-los.
- Fer més publicitat relacionada amb l’hàbit de lectura per tal de motivar aquesta activitat dintre la societat.
- Publicar llibres amb temes actuals i d’interès general que siguen interessants per a gran part de la societat.
- Continuar publicant llibres de l’estil de Harry Potter; El codi da Vinci; Els pilars de la terra... que han tingut un èxit de vendes molt gran.
- Intentar baixar més els preus dels llibres de lectura.
- Continuar animant tota la gent perquè llixca i s’ho passe molt bé gaudint a través del món de la lectura.
5- CONCLUSIÓ
Crec que la lectura és una activitat molt important per al desenvolupament de les persones. La lectura s’ha de motivar des de que sóm menuts, ja que així anem agafant l’hàbit de llegir i a mesura que ens fem grans anem descobrint més coses sobre esta activitat.
M’agradaria remarcar que avui en dia el jovent no llig, no té hàbit de lectura ni ganes de llegir per moltes raons, però n’hi ha una que és evident: a l’escola i als instituts els fan llegir alguns llibres que no motiven gens la lectura perquè el tema que tracten és avorrit i el llibre és molt espès. Penso que haurien de fer-los llegir llibres més entretinguts i divertits que els ajuden a gaudir de la lectura i del llibre que llixquen.
A les persones que no els agrada la lectura crec que no saben apreciar el valor d’esta, ja que este gran món de la lectura penso que és molt bonic, fabulós i digne de ser conegut. Però, què hi hem de fer? S’han de respectar totes les opinions i gustos de les persones, ja que tots no sóm iguals.
Voldria animar totes les persones que per algun motiu no llegeixen mai cap llibre, que ho facen perquè estic completament segura que un cop llixquen el primer llibre ja no podran parar de llegir-ne d’altres. La lectura és com un vici, quan comences a endinsar-te en este món ja no pots sortir, és com un encanteri màgic.
A més a més, la lectura t’ajuda a desenvolupar el pensament i, en moltes ocasions, t’ajuda a superar alguns problemes perquè et sens identificat amb algun personatge del llibre que estàs llegint i això et fa sentir millor.
La lectura té molts avantatges i és una bona forma de passar una estona divertida: només cal tindre un llibre obert a les mans i deixar volar la teua imaginació.
BIBLIOGRAFIA
LLIBRES
- DELAHAIE, Patricia. Cómo habituar al niño a leer. Ed: Médici, 1998.
- PORTELL, Joan. M’agrada llegir. Ed: Ara llibres, 2004.
- SARTO, Montserrat. Animación a la lectura con nuevas estrategias. Ed: SM,1998.
DVD’S
- EDUC@MIGOS. Estimulació primerenca de la Lectura. Any 2004.
***********************************
Íngrid Rull Soronellas
Llengua i Literatura Catalana
Mestre Educació Infantil - URV
Índex
Introducció ........................................................ pàg. 2
Metodologia ...................................................... pàg. 3
Cos .................................................................... pàg. 4
La literatura en educació infantil
La lectura en la formació dels mestres
La lectura en els mestres
Conclusió ........................................................... pàg. 7
Bibliografia ........................................................ pàg. 8
Webgrafia .......................................................... pàg. 8
Introducció
Este treball tracta de quin tipus de lectura arriba als infants, als futurs mestres i als que ja són mestres i d’on prové, ja que pot ser de diferents mitjans.
El que es vol reflectir en este petit estudi és que la lectura és molt important per a crear coneixements propis, ja que d’esta manera la persona es va desenvolupant mentalment. Per als infants és molt enriquidora ja que a partir d’aquí ells aprenen conceptes nous, aprenen a escoltar (en cas que se’ls explique un conte), aprenen a llegir, a diferenciar totes les paraules i, una cosa molt important, que s’ho passen bé i s’entretenen mentre ho practiquen.
La lectura per als futurs mestres també és important perquè d’esta manera es continuen formant i desenvolupant la seua ment aprenent nous conceptes i, segurament, més vocabulari. La seua lectura es basarà en l’extracció d’allò que llig per a construir-se el coneixement. Es diferencia de la primera perquè els infants quan lligen ells només s’ho passen bé encara que, inconscientment, allò els servirà per construir-se el seu coneixement com als futurs mestres.
Per últim, en l’apartat dels mestres es referirà més al reciclatge de la persona i a la cerca de les notícies que els puguen afectar.
Metodologia
Per a dur a terme este petit estudi m’he estat informant per Internet sobre adreces educatives interessants per a la nostra professió de mestre. A l’hora de realitzar el cos del treball m’he informat amb ajuda d’una mestra d’infantil sobre llibres que puc trobar adreçats a infants i quina funció té la lectura en ells. He pensat que ella em diria més bé que ningú quins són els llibres que tenen més èxit entre els menuts.
A l’hora de realitzar la part dels futurs mestres he anat a la biblioteca per fer una ullada de quins tipus de llibres tenim per consultar nosaltres a l’hora de fer treballs per a poder esmentar-ne noms en general i també he recorregut als apunts de l’any passat de pedagogia on hi apareixien bibliografies.
Per l’últim apartat he trobat la informació navegant per Internet on he triat algunes adreces que creia més interessants com a mestra. Referent al reciclatge ha estat una aportació meua ja que sé que un professor ha d’estar en constant aprenentatge i “actualitzat” l’entorn que l’envolta al llarg de la seua vida professional.
Cos
· La lectura en educació infantil
Les lectures que van dirigides a infantil són molt diferents de les altres. Estes poden estar caracteritzades per imatges, poden ser dirigides per a primers lectors, poden ser còmics senzills per al seu nivell, contes on els infants hagen de descobrir objectes i coses que apareixen en este tipus de contes, llibres interactius com el de la Maisy i el d’en Kiper, etc.
En educació infantil, a part de la lectura individual que realitza l’alumnat, també es caracteritza per l’explicació dels contes i faules per part del mestre.
Per als infants llegir és un entreteniment, un joc per passar-s’ho bé, però realment és molt més que això, també serveix per a construir el seu pensament, la seua estructura mental, ajudar-los a l’hora d’expressar-se, ja que ells, en escoltar al mestre, intentaran parlar correctament i aprendre nous conceptes que apareguen en els contes. En les seues lectures es tracta de treballar un hàbit, una faena, una activitat correcta que el xiquet o la xiqueta hauria d’assolir i aconseguir fer-la com, per exemple, la col·lecció de llibres de la Maisy: La Maisy se’n va al llit, L’aniversari de la Maisy, Els amics de la Maisy,etc, o com la col·lecció d’en Kipper semblant al de la Maisy.
A part d’estes lectures, a molts infants, i cada vegada més, també els arriben jocs d’Internet, com pot ser els de la zona Clic, o activitats de l’Edu365 o altres per tal que puguen practicar els seus coneixements. Este últim apartat d’Internet de moment es situaria a Primària però, poc a poc, els infants també arribaran a conèixer-lo en estes edats.
La lectura en la formació dels mestres
La formació que han de rebre els mestres pot arribar per diferents mitjans. Com poden ser llibres de text especialitzats, diaris, revistes educatives, enciclopèdies i diccionaris, i per últim, Internet, donat que d’aquí es pot traure moltíssima informació i de qualsevol tema que es vulga.
Quan parlo de llibres de text especialitzats em referixo a aquells que són de caràcter instructivista i especialitzats en temes concrets, com podria ser la didàctica, materials i recursos per a les aules, com ensenyar a escriure, com els xiquets i xiquetes aprenen a escriure i a llegir, sociologia de l’educació, història de l’educació, psicologia del desenvolupament i de l’educació, llibres sobre el currículum, etc. Este tipus de llibres servixen perquè els futurs mestres els consulten i, a partir d’aquí, perquè puguen crear ells les seues pròpies conclusions i idees.
Un altre mitjà és el diari. A partir d’este els futurs mestres l’utilitzaran com a font d’informació d’última hora, perquè quan surten noticies d’educació o que hi estiguen relacionades se n’assabenten. Com a futurs mestres tenen l’obligació d’estar informats sobre qualsevol notícia que els puga afectar, per això crec que estw mitjà és important també per a la formació.
A part dels diaris, també ajuden a la formació del mestre les revistes educatives ja que en estes hi apareixen publicacions de notícies relacionades amb el món de l’educació, com poden ser problemàtiques amb xiquets, càstigs, noves metodologies a l’hora de realitzar una activitat, etc. Uns exemples d’estes revistes serien el Guix o Cuadernos de Pedagogia.
Els diccionaris i/o enciclopèdies també poden ajudar en l’aprenentatge del nou mestre ja que tots els dubtes que es troben sobre la llengua catalana tant com la castellana els serà molt útil.
L’últim apartat es refereix a tota la informació que pots cercar a través d’Internet. A partir d’ara, d’esta era de la informàtica, podem trobar qualsevol tema, dubte, teoria, etc, per Internet. I això ens permet treballar més fàcilment i còmodament des de casa ja que ho tenim tot a l’abast. Tot i que a Internet un futur mestre pot trobar tota mena d’informació relacionada amb l’educació, no pot oblidar que per aprofunditzar més en els temes és més útil utilitzar els altres mitjans anteriors, ja que, a vegades, a Internet trobes moltíssimes idees i poden marejar-te. Internet ens pot donar en un segon tota la informació que es necessita però, a vegades, no hi és tota la que es vol, per això, en estos casos és millor complementar tots els mitjans alhora per a poder cercar i formar-se d’una manera més àmplia i més enriquidora per a l’estudiant ja que es pot aconseguir d’un mateix tema diferents definicions i no només quedar-se en la que s’ha trobat en un sol mitjà.
· La lectura en els mestres
Les lectures que els arriba als mestres són a partir dels diaris, de nous llibres dedicats a la faena a classe o metodologies noves per dur a terme a classe, d’Internet, de llibres especialitzats.
Els mestres encara que ja han estat formats no vol dir que ja no hagen d’estar al dia dels successos que passen a l’educació, ni de nous mètodes que han estat editats a llibres o noves pàgines d’Internet on pots traure idees per a realitzar la classe.
Tant els diaris, com llibres editats novament, com llibres especialitzats sempre seran útils per al mestre. El mestre ha d’estar en constant reciclatge perquè es puga adaptar perfectament a cada curs que tinga, ja que no és el mateix ensenyar just quan s’ha acabat la carrera, que fer-ho deu anys després, ja que les metodologies poden ser diferents, com, per exemple, quan fa poc es van introduir els ordinadors a les escoles.
A Internet el mestre sempre trobarà adreces interessants on pot extraure contes, activitats, cançons, danses o, fins i tot, pot llegir metodologies i experiències d’altres centres. Unes d’aquestes adreces que he trobat més interessants per estos casos serien les següents:
· http://www.primeraescuela.com
Esta adreça electrònica està molt bé perquè pots trobar tots els temes que vulgues ensenyar a una classe d’Infantil, com, per exemple, colors, clima,... També pots aconseguir contes o temes educatius amb les seues activitats corresponents i materials per completar-los i relacionar-los amb les faules.
Per cada tema hi ha activitats per imprimir, manualitats, pàgines per pintar i altres recursos d’educació infantil.
· http://www.cajamagica.net/libros_de_literatura_infantil.htm
En esta adreça es pot trobar tot de llibres per a xiquets i xiquetes d’infantil.
· http://www.leemeuncuento.com.ar/ramos2.html
En esta adreça també es troben contes, inclouen cançons de bressol i recomanen llibres.
· http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/literaturainfantil/
Esta adreça és bastant complerta ja que trobes contes i més adreçat per a mestres trobes antologies narratives, antologies poètiques, anomenen autors i obres i, per últim, inclouen per a l’alumnat llegendes autòctones. També està compost per un apartat anomenat “Aula Virtual” on es troben guies i activitats preparades per poder-les dur a terme a classe.
· http://www.espaciologopedico.com
Aquesta adreça també la marco com a important perquè hi apareixen temes com la literatura infantil, l’educació especial, el reforç escolar, etc., i un cop dins d’un d’estos temes trobes citats molts llibres relacionats sobre el tema que s’ha escollit.
Esta adreça és molt coneguda i aquí es pot trobar tota mena d’informació, tant per al mestre com per a l’alumne.
Conclusió
Després d’haver realitzat este petit estudi m’he adonat que la lectura, des de la més mínima cosa, és importantíssima ja que és per esta que la nostra ment se’ns desenvolupa i creix a mesura que es va elevant el nivell de complexitat lectora.
També m’ha servit per a cercar informació per Internet i poder observar totes les varietats d’informació que ens arriben per diferents llocs i la quantitat, però que, al cap i a la fi, és lectura i tot té la mateixa funció de desenvolupament.
He pogut observar i conèixer quin tipus de lectura realitzen els més menuts, com la Maisy o en Kipper, i he reflexionat sobre la importància que té la lectura en ells. El que em fa pensar més és que quan ets petit que t’expliquen contes, veus pel·lícules de Disney, etc., tu t’ho passes bé i no te n’adones que tot allò et transmet valors, que després, al llarg de la nostra vida ens seran útils.
******************
La lectura
en la societat actual
ÍNDEX
· Introducció
· Metodologia
· La lectura
· La lectura en la formació dels mestres
· La lectura en els mestres
· La lectura en l’educació infantil
· Recursos per al foment de la lectura en la societat actual
· Conclusions
· Webgrafia
1.INTRODUCCIÓ
Entenem per llegir el “procés mitjançant el qual es comprèn el text escrit” (FONS, 1999), i a partir d’esta definició entendrem que per llegir un text no en tenim prou en descodificar les paraules, sinó que ens és imprescindible compendre el que el text ens transmet.
El valor de la lectura és insubstituïble. Sense ella no és possible comprendre la informació que contenen els textos ni assimilar-la d’una manera crítica. La lectura estimula la imaginació i ajuda al desenvolupament del pensament abstracte. En l’actual societat de la comunicació la lectura comprensiva[1] té un paper fonamental per a convertir la informació en coneixement.
En buscar definicions de llegir n’he trobat de diverses, però des del meu punt de vista llegir és la capacitat que tenim els humans per entendre qualsevol text que se’ns presente al davant, ja siga més o menys complicat.
El treball que a continuació presento tracta sobre la lectura en la societat actual, i se centra en la formació de futurs mestres, de mestres i d’alumnat d’Educació Infantil. A través d’este recorregut també trobarem diferents recursos per a fomentar la lectura en la societat en la qual vivim, partint de la seua presència en els més menuts.
2.METODOLOGIA
Per a l’elaboració d’este treball he consultat diferents pàgines d’Internet a través d’un Cercador i, a més a més, he utilitzat els meus coneixements sobre la matèria tot i que aquests eren una mica escassos ans de començar el treball.
Al principi vaig consultar diferents webs que donaven definicions de què era la lectura o l’acte de llegir, i després de mirar-me’ls a fons vaig fer un recull i d’allí vaig traure la definició que he donat.
Seguidament, vaig buscar els llibres que ens recomanen a Educació Infantil i vaig posar-los en un llistat bibliogràfic a l’apartat de “lectura en la formació dels mestres”, que es refereix a la formació que han de rebre els futurs mestres d’Educació Infantil.
Pel que fa a la lectura en els mestres, vaig trobar una sèrie d’elements perquè s’inculque als xiquets l’hàbit de llegir i unes recomanacions fàcils per ajudar els més menuts en la seua formació de llegir.
Quant a la lectura en l’Educació Infantil, a través d’Internet vaig trobar les correspondències de les lectures a l’edat de cada xiquet o xiqueta, i vaig trobar oportú resumir-les perquè és un factor que s’ha de tindre en compte.
Més endavant, en l’apartat de recursos, vaig incloure un llistat bibliogràfic per a ensenyar i aprendre a llegir i escriure, i una webgrafia amb adreces que ajuden també a aprendre i ensenyar com llegir.
Finalment, vaig redactar unes conclusions sobre el treball i vaig elaborar la webgrafia de la qual vaig extraure la informació necessària.
3. LA LECTURA
He dit més amunt que entenem per lectura el “procés mitjançant el qual es comprèn el text escrit”. S’ha definit la lectura com un procés fisiològic, psíquic i intel·lectual que conduix a la reproducció aproximada de les imatges acústiques i conceptuals codificades en el text i a la construcció de sentits per part dels lectors. És fisiològica perquè hi intervenen els ulls i el cervell; psíquica perquè el lector té una actitud d’acceptació o de rebuig, d’interès o de desinterès, d’ànsia o d’empatia cap al text; i un procés intel·lectual perquè la lectura no conclou fins que no s’han descodificat les imatges acústiques visuals.
Podem definir, també, com una activitat mitjançant la qual una persona passa la vista per l’escrit o imprès al temps que capta el valor i el significat dels signes emprats.
- Tipus de lectura
a) Lectura mecànica:
S’anomena lectura mecànica a l’aproximació a un text amb el propòsit d’obtindre una visió general, panoràmica, de conjunt del seu contingut. Esta classe de lectura, habitualment es realitza d’una manera ràpida, sense prestar atenció a aspectes particulars, a detalls. Simplement no tenint en compte paraules desconegudes, endevinant-les.
b) Lectura comprensiva:
Anomenem lectura comprensiva a l’aproximació a un text de manera analítica, del detall. Aquest tipus de lectura té com a objectiu la interpretació i la comprensió crítica del text, o siga, el lector ara no és un ens passiu, sinó que participa activament en el procés de lectura: descodifica el missatge, l’interroga, l’analitza, el critica... A través de la lectura comprensiva el lector es fa diferents preguntes: ¿conec el vocabulari? ¿quines són les idees força? ¿i les secundàries? ¿quin tipus de relació s’establix entre unes i altres?
-Diferència entre la lectura comprensiva i la lectura mecànica.
La diferència entre la lectura comprensiva i la lectura mecànica rau en l’actitud que s’adopta: una actitud analítica vers una actitud sintètica i global. En el primer cas hi ha la intenció d’interpretar amb rigor i objectivitat, mentre que en el segon tot és aproximat. De totes maneres els dos tipus de lectura s’interrelacionen.
3.1 LA LECTURA EN LA FORMACIÓ DELS MESTRES
Durant els tres anys de formació dels mestres, estos, ajudats pel professorat, han de llegir tot el que els siga recomanat i, si cal, han d’ampliar esta bibliografia, perquè com a futurs professionals de l’ensenyament han de tindre unes bones bases d’aprenentatge i la millor manera d’aconseguir-les és llegint. A més a més, no han d’estar tancats a cap aprenentatge, han de ser d’allò més receptius i obrir-se a tot el que els vinga de nou.
A continuació poso alguns dels llibres que recomanen llegir a Educació Infantil, però no tots:
· ARÚS, Eulàlia; PÉREZ, Susana. Rítmica a l’escola. Editorial Dinsic.
· COLOM; Teorías e instituciones contemporáneas de la educación (1998) Barcelona. Editorial Ariel.
· El món dels contes. Cruïlla.
· L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista: Volums 1 i 11. Editorial Graó.
· L’esquitx: 4 volums. MF.
· LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís. (1988) Quina llengua i quina escola. Aliorna.
· MASANÉS, Cristina. Estimat mestre. Ara llibres.
· PALACIOS, J; MARCHESI, Á; COLL, C. (2006) Desarrollo psicológico y educación: Psicología Evolutiva. Madrid: Alianza Editorial S. A.
· Virolet Sant Pere i Virolet Sant Pau. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
3.2 LA LECTURA EN ELS MESTRES
Llegir és una activitat que s’aprèn a fer durant un període molt llarg de temps. El mestre d’educació infantil ha de saber quins són els tres elements bàsics perquè els més menuts llixquen. El primer serien els adults, clarament, si els xiquets no veuen que els seus referents no llegeixen no ho faran, necessita veure-ho per imitar la conducta. El segon element és la màgia i la sorpresa, està clar que sense alguna cosa que atraga el xiquet a la lectura aquest no llegirà, quan llegim hem de quedar aturats un instant. Finalment, el tercer element indispensable és el plaer, el xiquet que llig obtindrà el plaer d’un clima afectiu, el d’escoltar unes paraules boniques… estos plaers, però, exclouran tota activitat feixuga, l’obligació de llegir com a càstig, entre d’altres.
A més a més, l’educador ha de saber que per llegir ha d’haver un bon clima, tranquil i sense tensions ni obligacions, un xiquet obligat no llegirà a gust.
També un fet important és que quan llegim als més petits ho hem de fer de forma clara, vocalitzant bé, pausadament i amb bocinets curts per no cansar-los.
L’activitat més important que sempre ha d’estar present en les aules d’Educació Infantil és la d’explicar contes, ja que mentre els escolten establixen una confiança amb el mestre que els permetrà després confiar en la paraula escrita. S’ha de tindre present que la literatura oral és la porta principal cap a la literatura escrita.
No s’ha d’oblidar tampoc un fet clarament important, i és que l’educador infantil ha de tindre una vida de lector com a adult, perquè si no li agrada llegir no pot transmetre el plaer cap a la lectura. A més a més, s’ha de facilitar la tasca de lectura dels infants fent lletres grosses, boniques i espaioses, sense oblidar de donar l’ajuda necessària quan la necessiten, si cal.
3.3 LA LECTURA EN L’ EDUCACIÓ INFANTIL
En els dos primers anys de vida els llibres seran un element més per descobrir, mossegar i tocar. Al mercat existixen exemplars de tela i plàstic, sonors i sensorials.
Entre els 2 i els 4 anys el llibre es comença a diferenciar com a tal. Triomfen els que ensenyen d'una manera diferent els elements que estan aprenent: la diferència entre el fred i la calor, a dalt i a baix, dins i fora... També són recomanables els que expliquen realitats grandiloqüents com el Sol, la Lluna i els planetes.
Dels 4 als 7 anys l'infant comença a desenvolupar la seua identitat individual. En esta etapa és fonamental la imaginació, però amb històries narrades dins de la lògica a la qual s'haurà de sumar un final feliç. A més a més, comencen a familiaritzar-se amb els valors.
En resum, durant l’etapa infantil, el mestre i també els pares han de saber escollir el llibre que millor s’adeqüe a l’edat i els coneixements dels xiquets, ja que així serà molt més fàcil per a l’educació del xiquet. No podem fer que un xiquet molt menut llixca coses complicades perquè no en sabrà, ni fer que un xiquet que ja fa temps que llig, llixca contes amb només dibuixos, cada cosa al seu temps.
4. RECURSOS PER AL FOMENT DE LA LECTURA EN LA SOCIETAT ACTUAL
Alguns recursos per a potenciar el foment de la lectura que apareixen en el Pla de Foment de la Lectura del MEC (Ministeri d’Educació i Ciència) serien els següents: potenciar els instruments que faciliten la millora dels hàbits de lectura, especialment entre la població infantil i juvenil, considerant la lectura com a una eina bàsica d’aprenentatge; convertir la lectura en un assumpte d’interès general present en la vida quotidiana de la societat i promoure la participació, la col·laboració i el desenvolupament d’iniciatives pròpies per part d’altres Administracions i de la societat.
A continuació afegixo una bibliografía, extreta d’Internet, per a ensenyar i aprendre a llegir i a escriure:
- BARRIO, L. i DOMINGUEZ, G. Los primeros pasos hacia el lenguaje escrito. Madrid: Ed. La Muralla, 1997
- BONALS, J. Com treballem la lectoescriptura. Barcelona PPU, 1991
- CAIRNEY, T. H. Enseñanza de la comprensión lectora. Barcelona: MEC/Morata, 1992
- CAMPS, A. i COLOMER, T. Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Ed. 62/Rosa Sensat 1990
- CAMPS, A. L'ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova, 1994
- CARLINO, D. i altres. Leer y escribir con sentido. Una experiencia constructivista en Educación Infantil y Primaria. Madrid: Aprendizaje Visor, 1995
- CARVAJAL, F. i RAMOS, J. ¿Enseñar o aprender a escribir y a leer? Vol. I i Vol. II. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P., 1999 (correu electrònic: joaquin1@arrakis.es)
- CASSANY, D. Descriure, escriure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries, 1987
- COOPER, D. Como mejorar la comprensión lectora. Madrid: Visor Aprendizaje, 1990
- DÍEX DE ULZURRUN PAUSAS, A. (Coord.) i altres. L'aprenentatge de la lectoescriptura des d'una perspectiva constructivista. Vol. I i Vol. II. Barcelona: Graó, 1998
- GRAVES, D. H. Didáctica de la escritura. Madrid: Morat/MEC, 1991
- JOLIBERT, J. (Coord.) i altres. Formar infants productors de textos. Barcelona: Graó, 1992
- JULIÀ, T. Encetar l'escriure. Per un aprenentatge lúdic i funcional de la llengua escrita. Barcelona: Dossiers Rosa Sensat, núm 50, 1995
- ROCA, N., SIMÓ, R., SOLSONA, R., GONZÁLEZ, C., RABASSA, M., Escritura y necesidades educativas especiales. Teoría y práctica de un enfoque constructivista. Madrid: Fundació Infancia y Aprendizaje Col. Educación y cultura, núm. 1, 1995
- SMITH, F. Para darle sentido a la lectura. Madrid: Aprendizaje Vidor, 1990
- TEBEROSKY, A. Aprendiendo a escribir. Barcelona: ICE/Horsori, 1992
- TEBEROSKY, A. i CARDOSO, B. Psicopedagogia del llenguatge escrit. Documents de classe. Barcelona, IME, monogràfics núm. 8, 1993
- TEBEROSKY, A. i TOLCHINSKY, L. (comp.) Más allá de la alfabetización. Ed. Santillana, 1995
- TOLCHINSKY, L. Aprendizaje del lenguaje escrito. Barcelona: Anhthropos, 1993
- VARIS. "El lenguaje oral i escrito en la educación infantil" a Aula de innovación educativa, núm. 46, gener, 1996
- VARIS. "Aprenentge de la lectura i l'escriptura" a Guix, núms. 219, 231, 251 i 261 (monogràfics). Barcelona: Graó, gener 1996, gener 1997, gener 1999 i gener 2000
- VARIS. "Leer y escribir en la escuela" a Kikiriki, núm. 48. Sevilla: Kikiriki Cooperación Educativa, 1998
- ZABALA, A. La pràctica educativa. Com ensenyar. Barcelona: Graó, 1995
El que ve a continuació són una série de webs d’interés i alguns llibres o publicacions per fomentar la lectura dels més menuts.
- www.cavallfort.net/cavallfort/ca/tatano.html: Revista mensual destinada als més menuts ( de 4 a 8 anys).
- www.edu365.cat: Iniciació a la lectura als 4 anys.
- www.edu365.cat/infantil/llegir2/index.htm: Recursos per llegir i escriure presentats en forma de jocs.
- www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm: Amb activitats multimèdia que giren a l’entorn de la poesia.
- www.totcontes.com: Contes en català.
- www.xtec.es/ceipcusi/exposicions/sales/sala3/sala3.htm: Contes escrits per xiquets i xiquetes d’educació infantil.
- www.zonaclic.com: Activitats Clic per a fomentar la lectura.
5. CONCLUSIONS
Les conclusions a les quals he arribat a través d’aquest treball és que la lectura és una eina bàsica, i que és des de la base, des dels mestres d’Educació Infantil i amb l’ajuda dels pares que s’ha de fomentar el plaer per llegir, ja que una bona base de lectura ajuda a una millor comprensió de textos en un futur.
6. WEBGRAFIA
- www.planlectura.es/01desarrollo-del-plan.html: Pla de Foment de la Lectura del MEC.
- www.xtec.es/mmulas/projecte/index.htm: Bibliografia.
Bibliografia
· COUSINS, L. Maisy. Col·leccions. Ed. Serres, 1997
· INKPEN, M. Kipper. Col·leccions. Ed. Timus mas, 2006
Webgrafia
· http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/literaturainfantil/
· http://www.cajamagica.net/libros_de_literatura_infantil.htm
· http://www.espaciologopedico.com
· http://www.leemeuncuento.com.ar/ramos2.html
· http://www.primeraescuela.com
*********************************************
Universitat Rovira i Virgili
Magisteri d’Educació Infantil
Maribel Sancho Romeu
INTRODUCCIÓ
Actualment aprenem a llegir prompte i després aquesta habilitat ens acompanya tota la vida. De fet és una part important en el dia a dia, forma part del procés d’aprenentatge, de la formació dels professionals i de la informació que tots rebem a través de tots els mitjans.
Es llig a les escoles, a casa, quan anem a comprar, a les entitats bancàries, i no dixem de banda l’extensa utilització del telèfons mòbils com a eina de lectura i escriptura entre el jovent així com els ordinadors i Internet. Per tant... Es pot afirmar que, en general, no es llig suficientment? ...O en realitat el que volem dir és que no es llig un determinat tipus i format de textos? Sembla ser que les enquestes només tenen en compte o computen com a lectors els que lligen obres literàries. No és considerat lector aquell que gaudix d’altres lectures tals com les revistes, per posar un exemple d’entre molts.
Cert i segur és que la lectura té una importància cabdal i que l’hàbit per ella s’ha d’adquirir en els primers anys de vida i perquè això fructifique és bàsica la implicació de les famílies, els docents i, sobretot, de l’administració.
Encara que estos tres factors ho tenen difícil a l’hora d’intentar influir en l’acció lectora del xiquet o xiqueta, ja que tenen la forta competència dels mitjans audiovisuals, liderats per la televisió, d’on reben una immensa quantitat d’informació i entreteniment sense que hagen de fer cap esforç mental, i, la veritat, força econòmic.
Sí més no, tot i la quantitat d’avenços d’avui en dia, encara trobem amb massa freqüència zones del planeta completament analfabetes i potser no cal anar molt lluny per trobar reductes de gent en esta situació.
Quan algú altre comença els estudis de Magisteri ja porta un cert bagatge de lectura que s’ha anat acumulant, ja siga per les lectures obligades que imposa el sistema educatiu, ja siga pel simple plaer de la lectura, per passar-ho bé tal vegada, per conèixer altres cultures, perquè ens agrada la naturalesa i així un llarg etcètera.
Les primeres iniciatives en la literatura infantil a Catalunya daten de 1899 amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC), primera mostra d’interès pel sector pedagògic. La rondalla popular, recuperada al segle XIX per
De la petita investigació que he arribat a fer per a traure endavant este treball m’agradaria destacar Josep M. Folch i Torres i Mercè Company. El primer, com a iniciador de la literatura infantil catalana i la segona, per la seua extensa obra i per ser més propera i crec que són dos autors que s’haurien de tindre en compte en la formació dels mestres.
Josep M. Folch i Torres, (Barcelona, 1880-1950). Novel·lista, narrador i autor teatral. La seua extensíssima producció, dedicada sobretot a infants i a adolescents, va obtindre una extraordinària popularitat. Des del 1909 va dirigir el setmanari En Patufet, (el primer en el seu gènere) on va publicar, fins al 1938, les Pàgines viscudes. Des de la publicació de les Aventures extraordinàries d’en Massagran (1910) va escriure dos o tres novel·les cada any per a la «Biblioteca Patufet». Va ser el creador del teatre català per a infants. L’èxit li arriba sobretot amb Els pastorets (1916), l’obra més representada de la producció teatral catalana de tots els temps; i La Ventafocs (1920).
Va publicar novel·les d’estil naturalista i de caire psicològic, Joan Endal (1909). Va crear, dedicada als jóvens, la «Biblioteca Gentil», de novel·la rosa. Va fundar el moviment dels Pomells de Joventut (1920-23). Des de 1998, la muntanya de Montserrat té un monument a la seua memòria. Les lletres catalanes l’homenatgen amb la convocatòria del premi de novel·la adreçada als infants i jóvens, que porta el seu nom.
Mercè Company i González naix a Barcelona al 1947. Estudia periodisme i és col·laboradora de vàries revistes. La seua faena com a escriptora de llibres per a xiquets i xiquetes és reconeguda nombroses vegades amb diversos premis. Podem parlar de cent setanta títols publicats en uns dotze anys. Ens ofereix un centenar de contes per a infants, organitzats en catorze col·leccions, amb setanta-tres títols aproximadament, i trenta-tres àlbums il·lustrats, adreçats tots ells al públic lector més menut. Encara que la seua llista de creacions és molt extensa la reconeixem de seguida en dir que és l’autora de les popularment conegudes Tres Bessones.
És imprescindible que la lectura siga en la mestra o el mestre una gran font d’informació que ha de tindre sempre actualitzada amb la lectura de noves propostes infantils que apropen i faciliten l’aprenentatge de totes les matèries a més a més de la pròpia llengua.
Tots sabem que la lectura és un gran estímul a la creativitat i la imaginació, a la intel·ligència i moltes altres capacitats que han de desenvolupar els infants. Per tant, els llibres haurien de formar part del dia a dia com ho poden ser els joguets. Els beneficis que li reporta la lectura al xiquet i xiqueta són incalculables i per a tota la vida. Aquí recullo unes poques pautes que es poden seguir per a afavorir i motivar els xiquets i les xiquetes a la lectura.
Hem de procurar de no presentar la lectura com a una obligació sinó com un moment d’oci que pot començar introduït pel pares, fins que siga el xiquet o la xiqueta qui decidisca quan vol llegir.
Els llibres han de ser accessibles i no tindre’ls com a uns objectes que adornen les lleixes.
Visitar llibreries, fires de llibres,...
Si comencem de ben menuts per la lectura d’un conte abans d’anar a dormir tindrem molt de guanyat perquè això es convertisca en un hàbit diari de lectura.
Compartir el moment de la lectura, si els pares lligen els fills, també.
Fer-se soci d’una biblioteca o també aprofitar els recursos que ens oferixen alguns centres escolars amb la biblioteca a l’aula.
A la escola també es pot fer sentir la lectura com a un moment especial, llevant el llibre de la seua ubicació formal (damunt la taula) i portar-lo al racó del contes on es llig i escolta asseguts al terra.
Encara que els xiquets i xiquetes no sàpiguen llegir podem fer servir els llibres que només tenen il·lustracions.
Qualsevol lloc pot ser bo per a llegir.
RECURSOS PER AL FOMENT DE
A banda de les fonts tradicionals al servei de la lectura, és a dir, les biblioteques, avui tenim les noves tecnologies que també es posen al servei de la lectura. La xarxa telemàtica n’és una d’aquestes fonts més importants. Concretament tenim l’XTEC que és la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya com un gran aliat en aquesta tasca, on a través de joc (per als més menuts), diccionaris, articles d’opinió, la biblioteca escolar, catàlegs i bases de dades, propostes didàctiques, bibliografies i un no acabar d’informació podem estar en contacte continu amb el món de la literatura i del llenguatge en general.
Apareixen iniciatives a través d’associacions, universitats, institucions governamentals:
Per exemple, a la Diputació de Barcelona hi ha un Pla de Foment per a la Lectura a través del bibliobús.
Centres de Recursos on es creen, recopilen i analitzen materials didàctics posant-los a disposició de mestres i centres docents.
Els clubs de lectura promocionats per diferents entitats, on un grup de lectors es reunixen al voltant d’un mateix llibre, el qual llegeixen i després cadascun en diu la seua.
Puntedu, programa d’innovació educativa, creat per al foment de la biblioteca escolar que ha de servir per a tota la comunitat educativa.
CONCLUSIONS
La lectura és l’eix vertebral per a una formació integral de l’ésser humà. Llegir no ha de ser només la font principal de l’aprenentatge, sinó que, a més a més de ser un plaer, ens ajuda a entendre millor el món. I ens fa ser unes persones més completes.
És per això que l’hàbit de la lectura ha d’iniciar-se com més aviat millor, tasca esta encomanada als pares com a figura més propera als xiquets i xiquetes en les primeres etapes de la vida.
Continuarà esta acció motivadora, paral·lelament a l’escola amb els docents.
Tot això quedarà lligat amb les administracions públiques i altres elements, com ara, fundacions que afavoriran amb tots el mitjans i recursos possibles que esta tasca es puga dur a terme en les millors condicions per a totes les parts implicades.
WEBGRAFIA
http://www.amigosdelibro.com/autores/company.htm
http://www.bibliotecaescolar.info/index.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Sensat_i_Vila
http://ca.www.mcu.es/libro/MC/PFL/Actividades.html
www.caib.es/govern/organigrama/area.do?coduo=7&lang=ca
http://dewey.uab.es/pmarques/centrore.htm
http://www.diba.es/biblioteques/treballenxarxa/quefem/xarxabiblioteques/flperabibliobusos.asp
www.didesp.udl.cat/wp/pdf/p09.pdf
www.e-noticies.com/raco-de-lectura/com-incitar-els-nens-i-els-adolescents-a-la-lectura
http://www.escriptors.cat/autors/folchitorresjm/
www.pangea.org/alianzainfancia/articles/importanciajoc-cat.doc
http://www.planlectura.es/index.html
www.psicopedagogia.com/lectura-infantil
www.recrea-ed.cl/lectura_infantil/default.htm
http://www.ricochet-jeunes.org/es/biblio/base9/company.htm
www.rosasensat.org/perspectiva/PE_291.HTM
www.uji.es/bin/publ/edicions/jfi5/mestres.pdf
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmfolchitorres/
www.vilaweb.cat/misc/pdf/mesnoticia.php?id=8606
www.xtec.es/crp-anoia/programesinnovacio/formacio_puntedu_0607/CONCEPTE%20BE.doc
http://www.xtec.es/innovacio/biblioteques/
www.xtec.es/recursos/lit_inf/index.htm
[1] L’aproximació a un text de manera analítica, del detall. Este tipus de lectura té com a objectius la interpretació i la comprensió crítica del text, o siga, el lector encara no és un ens passiu, sinó que participa activament en el procés de lectura: descodifica el missatge, l’interroga, l’analitza, el critica...
